Arqueologia

En els darrers anys, les actuacions arqueològiques a Madremanya, s’han centrat en dos llocs: l’edifici de l’actual Ajuntament i el camí de Vilers.


 

Ajuntament

L’any 2006, les obres d’ampliació de l’Ajuntament van permetre localitzar 3 sitges, un enterrament, un petit dipòsit i 3 murs. De l’enterrament, pertanyent al cementiri medieval de la parròquia, se’n va poder excavar una part de l’esquelet (crani, extremitats superiors). Era una fossa simple excavada a la roca i fou datada als segles XI-XII.

Pel que fa a les sitges, dipòsits globulars excavats al subsòl que tenien la finalitat d’emmagatzemar la collita, foren inutilitzades al segle XVII, en el mateix moment en què es construïren els tres murs.

Entre la ceràmica recollida en aquesta intervenció n’hi ha d’època ibèrica, la qual cosa demostra una ocupació del turó de Madremanya en aquest moment històric tan reculat (segles V-II aC).

L’any 2011 es féu una segona excavació a l’Ajuntament, i fou localitzada una gran cisterna, feta de pedres unides amb morter de calç, de 2 metres de fondària i recoberta amb un morter impermeabilitzant. Es va datar entre l’edat mitjana i el segle XVIII, i fou conservada. Actualment, amb una coberta de vidre, aquest dipòsit es pot contemplar en part a l’espai de la sala de plens i en part a l’exterior de l’edifici, a la plaça.


 

Camí de Vilers

Entre els anys 2003 i 2007 es van excavar diversos trams del camí empedrat que comunica el poble de Madremanya amb el veïnat de Vilers. Està força ben conservat en el sector que va del poble a la carretera, i també n’hi algun tram just passat el veïnat, pujant als Àngels. És fet a base d’una capa compacta de pedres (rierencs i lloses), amb pedres guarda-rodes més grans als costats, tot plegat disposat sobre una capa de terra compactada. El material arqueològic va permetre ubicar la seva construcció en el segle XVIII, moment en què es construeixen i s’arrangen molts camins, tot descartant la hipòtesi prèvia que el datava en època romana.


El Camí d’Empúries

En època romana creuava l’actual municipi la via que comunicava Girona amb Empúries. Procedent d’on avui hi ha Sant Martí Vell, passava per Madremanya i Millàs, on es bifurcava. Una branca anava cap als actuals Monells i Cruïlles (pobles que encara no existien), en direcció a Empúries, mentre que l’altra es dirigia on avui hi ha Foixà, Corçà i Colomers per trobar-se amb la Via Augusta. A Madremanya no se n’ha trobat cap resta, però la toponímia ens recorda el pas de l’antic camí: noms com el Pedró, Millàs i les Estrades hi podrien fer referència, i el nom del veïnat de Vilers podria recordar l’existència d’una antiga vil·la romana


Troballes aïllades

Entre les diverses troballes arqueològiques aïllades, hem d’esmentar una sepultura de llosa a can Guitart, unes destrals neolítiques al Mas Ripoll i unes sitges romanes prop de la Creu de Millàs, on sembla que també hi havia una vil·la.