El municipi

El terme municipal de Madremanya, de 13’62 km2, es troba a l’extrem oriental del Gironès, tocant al Baix Empordà. Limita a l’oest amb Sant Martí Vell, al sud amb Quart, a l’est amb Cruïlles-Monells-Sant Sadurní de l’Heura i Corçà i al nord amb La Pera.

mapa_municipi_madremanya

El municipi se situa a redós del massís de les Gavarres, que n’ocupa el sector sud i oest, amb les serres del Montnegre i dels Àngels. Destaquen el puig d’en Llach (418 m), el de can Llavanera (314 m) i el de la Magrana (247 m). A llevant, la petita serra de Millàs (179 m) separa les dues planes del municipi.

La de Madremanya, al centre del terme, és oberta al nord i hi discorre la riera de Vilers o de Sant Martí, que neix als entorns del puig d’en Llach i recull les aigües que baixen d’aquest costat de les Gavarres, abans de seguir cap a Sant Martí Vell i desembocar al Ter. En canvi l’altra plana, la de Millàs, mira cap a l’est, cap a la vall empordanesa del Rissec, i és creuada pel torrent de la Canal que s’ajunta amb el Rissec a tocar de Monells.

Les zones muntanyoses estan cobertes majoritàriament de boscos mixtos de pins i alzines i, sobretot, alzines sureres, amb alguns roures i castanyers, mentre que la plana és quasi tota conreada.

Llibret de Madremanya (2004)

L’any 2004, l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Madremanya amb la col·laboració del Consell Comarcal del Gironès i la Diputació de Girona van editar un llibret amb molta informació del municipi. Aquest llibret es pot consultar en forma PDF al següent enllaç.

Bandera i escut

L’escut de Madremanya, aprovat el 30 de gener de 2001 (DOGC nº 3326, 13/02/2001), és caironat: de gules, amb una mà contrapalmellada d’argent. Per timbre, una corona mural de poble. S’inspira en l’escut de pedra de l’any 1781 que durant molts anys hi hagué a la plaça, sobre el cadafal dels músics (actualment és una còpia i l’original es troba a la sala de plens de l’ajuntament).

bandera_aj.Madremanya

La bandera, aprovada el 2 de juliol de 2003 (DOGC nº 3938, 01/08/2003) és apaïsada, de proporcions dos d’alt per tres de llarg, vermella, amb la mà contrapalmellada blanca de l’escut, d’alçària 4/6 parts de la del drap, al centre.

La mà fa referència a la llegenda que pretén explicar el nom de Madremanya, que tindria el seu origen en una mare que, tot i tenir molts fills, els va poder col·locar a tots, mostrant molta “mà de manya”, és a dir, molt d’enginy. En realitat, sembla que el nom prové del llatí Mater Magna, literalment Gran Mare, tal com era coneguda la deessa romana Cibeles, de la qual s’especula que hi podria haver hagut un temple en el turó on avui s’alça el poble.